L’Hospital General de Palma disposa d’una consulta dental específica per atendre persones amb necessitats especials

Nacho García-Moris és des de fa cinc anys el responsable del gabinet dental de l’Hospital General de Palma. La seva, però, no és una consulta qualsevol. Atén específicament persones infants i adults amb necessitats especials, que li arriben, normalment, derivats de centres de salut on no els ha estat possible fer-los el tractament dental.


“Atenem pacients amb diferents patologies com puguin ser l’autisme, la paràlisi cerebral, la síndrome de Down, pacients amb algun tipus de deficiència i pacients no col·laboradors del PADI (Programa d’Atenció Dental Infantil)”, precisa García-Moris. Els pacients no col·laboradors, explica el dentista, són aquells que “no poden o no volen obrir la boca; l’exploració és molt complicada i poden tenir alguns problemes si, per exemple, treballes amb aigua, perquè no tenen el reflex d’empassar”. La majoria dels pacients són atesos a la consulta, si bé un o dos cops a l’any García Moris es desplaça a les residències per a persones amb discapacitat intel·lectual de Son Tugores i Son Llebre per fer una revisió dental als usuaris. “Els pacients que veim que col·laboren
en les revisions, els intentam tractar aquí”, subratlla.

La consulta de l’Hospital General dona servei a totes les Balears. En el cas de Menorca, la majoria de pacients poden ser atesos a la mateixa illa, però en el cas de les Pitiüses s’han de desplaçar a Mallorca. Actualment, però, es treballa en la instal·lació d’una consulta específica a Eivissa per evitar que hagin de viatjar.¡ Particularitats.


“Hi ha pacients amb algunes patologies, com per exemple la síndrome de Down, que són molt més propensos a tenir malalties periodontals,i si no tenen una bona higiene, un bon manteniment, a la llarga els solen caure les dents”, destaca. Així mateix, hi ha altres tipus de síndrome que tenen més tendència a tenir càries i altres casos en què la seva patologia, com per exemple una paràlisi cerebral, no els permet tenir una higiene bucal adequada i necessiten neteges bucals amb freqüència.

“Tot això s’ha d’estudiar i valorar-ho individualment”, sentencia.
“S’ha de tenir paciència i, sobretot, tenir ganes de tractar aquests pacients; si una neteja convencional es fa normalment en vint o trenta minuts, un pacient amb necessitats especials requereix més temps i, fins i tot, diverses sessions”, explica.


L’atenció a aquest tipus pacients és delicada i el modus operandi és diferent segons la patologia i el pacient. “Intentam que agafin confiança, hem d’anar molt a poc a poc”, assenyala. “El primer dia no acostumam a fer res: els mir la boca i potser els enseny l’aspirador perquè s’hi vagin familiaritzant. El segon dia, hi afegesc el mirall i un poc d’aire. Anam afegint coses a poc a poc
perquè ens vagin agafant confiança”, relata. En el cas de les persones amb autisme, el procés és encara més lent. “Potser el primer dia no es volen ni seure, han de conèixer l’entorn”, afegeix.

En aquests casos, la col·laboració de la família és fonamental, perquè han d’estar diposats a venir a la
consulta repetidament.


L’objectiu d’aquesta metodologia és intentar realitzar algun tipus de tractament i evitar tant com sigui possible que hagin d’anar a quiròfan. “Ho intentam diverses vegades i, si veim que és impossible, els remetem a cirurgia”, explica. Hi ha vegades, però, que quan arriben a la consulta els  tractaments són tan complexos que el pas pel quiròfan és inevitable. “La prevenció és cabdal
perquè la roda per entrar a quiròfan no es faci de cada vegada més gran”, recorda.


Intervencions quirúrgiques
Actualment hi ha una llista d’espera de devers un any per entrar a quiròfan. Enguany, amb
l’objectiu de reduir-la, s’ha incrementat la freqüència d’intervencions quirúrgiques, que ha passat
de dos a tres dies a la setmana. Des que començà l’any, ja se n’han realitzades 82, més que en tot
2016, quan se’n feren 75.


L’any passat varen passar per la consulta de l’Hospital General 145 pacients nous i es varen  efectuar 763 segones visites. En el cas dels adults, els tractaments més freqüents són les neteges i les extraccions, i en el cas dels infants, tractaments conservadors i, si s’escau, extraccions i neteges.