Per a 3.854 de les que s’oferiran ja hi ha data per fer-ne les proves selectives, que començaran el mes de setembre

Aquesta iniciativa respon a una política de recursos humans liderada pel Servei de Salut a fi de dotar la xarxa sanitària pública de llocs de feina estables

 

El Servei de Salut emprèn l’oferta d’ocupació pública amb la propera convocatòria de 4.658 places, per a 3.854 de les quals ja hi ha data per fer-ne les proves selectives, que començaran el mes de setembre. Aquesta iniciativa respon a una política de recursos humans liderada pel Servei de Salut a fi de dotar la xarxa sanitària pública de llocs de feina estables. Així doncs, per al mes de setembre està previst fer els exàmens per a les categories d’auxiliar d’infermeria o del grup administratiu de la funció administrativa, i l’octubre es faran els de tècnic/tècnica especialista en laboratori, en radioteràpia i en radiodiagnòstic, entre d’altres.

La majoria d’aquestes places formen part de l’oferta pública de personal estatutari del Servei de Salut aprovada per la Mesa Sectorial de Sanitat el passat mes de desembre, que preveu la incorporació de 3.876 places, 3.456 de les quals corresponen al torn lliure i 420, al de promoció interna. Les dates concretes per a les proves selectives són les següents:

 

Categoria

Places

Data prevista

Auxiliar d’infermeria

559

Abril de 2019

Facultatiu/facultativa d’anàlisis clíniques

12

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa d’anatomia patològica

14

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa d’anestèsia i reanimació

77

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa d’aparell digestiu

16

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa d’obstetrícia i ginecologia

29

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa d’oftalmologia

25

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa d’oncologia mèdica

12

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa d’otorrinolaringologia

14

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa d’urologia

15

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de cardiologia

18

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de cirurgia general i aparell digestiu

20

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de farmàcia hospitalària

10

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de medicina intensiva

15

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de medicina interna

17

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de nefrologia

11

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de pneumologia

12

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de psiquiatria

25

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de radiodiagnòstic

28

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa de traumatologia i cirurgia ortopèdica

28

Octubre de 2018 - març de 2019

Facultatiu/facultativa especialista d’àrea de pediatria

45

Novembre de 2018

Facultatiu/facultativa especialista d’àrea de pediatria, puericultura d’àrea i en equips d’atenció primària

90

Novembre de 2018

Fisioterapeuta

73

Febrer de 2019

Grup auxiliar administratiu de la funció administrativa

387

Abril de 2019

Infermer obstetricoginecològic / infermera obstetricoginecològica

85

Febrer de 2019

Infermer/infermera

1.071

Maig de 2019

Metge/metgessa d’urgències hospitalàries

51

Novembre de 2018

Metge/metgessa de família en equips d’atenció primària

199

Novembre de 2018

Tècnic/tècnica especialista en anatomia patològica

32

Novembre de 2018

Tècnic/tècnica especialista en laboratori

140

Octubre de 2018

Tècnic/tècnica especialista en radiodiagnòstic

116

Octubre de 2018

Tècnic/tècnica especialista en radioteràpia

2

Octubre de 2018

Zelador/zeladora

308

Març de 2019

 

En dues de les categories (auxiliar d’infermeria i grup administratiu de la funció administrativa) ja s’havia iniciat el procés d’oferta d’ocupació pública per cobrir la taxa de reposició reservada als anys 2015, 2016 i 2017. En les altres categories en què hi havia una reserva de places prèvia a la darrera convocatòria d’oferta d’ocupació pública estan incloses en l’actual.

 

Auxiliar d’infermeria

253

Setembre-octubre de 2018

Grup administratiu de la funció administrativa

45

Setembre-octubre de 2018

           

El procediment selectiu és el de concurs oposició, que consta d’una fase d’oposició (amb un valor del 60 %) i una posterior fase de concurs (amb un valor del 40 %). La qualificació final s’extreu sumant les puntuacions obtengudes en totes dues fases. La fase de concurs consisteix a valorar els mèrits amb el barem següent: experiència professional (55 punts); formació, docència i recerca (40 punts), i coneixements de català (5 punts).

 

És important recordar que s’admetran totes les sol·licituds de participació en les categories assistencials de les ofertes d’ocupació pública encara que no s’acrediti cap nivell de capacitació lingüística.

En la legislatura anterior no es varen reservar les places de reposició dels anys 2012, 2013 i 2014. A més, es varen deixar de convocar els exàmens que ja estaven prevists per a l’any 2012. A més, enguany el Servei de Salut farà una reserva de 300 places, aproximadament, per cobrir aquesta taxa de reposició. Sumades a les 4.658 convocades, gairebé s’assolirà la xifra de 5.000 places d’oferta pública, a fi d’estabilitzar els llocs de feina de la xarxa sanitària pública. Aquelles mesures varen fomentar l’eventualitat laboral i varen debilitar la xarxa sanitària pública. Amb aquesta política d’estabilització de l’ocupació el Govern de les Illes Balears pretén disminuir la precarietat i recuperar els drets laborals retallats als treballadors públics, a més d’enfortir la xarxa sanitària pública.

 

Aquesta actuació respon a una política de recursos humans liderada pel Servei de Salut i a la voluntat de la Conselleria de Salut de dotar la xarxa sanitària pública de llocs de feina estables, ja que actualment la temporalitat del personal del Servei de Salut és del 40 %, aproximadament.

El Servei de Salut es reuneix amb les representants de l'Associació Mallorquina d'Afectats per l'Hepatitis C (AMAHC)

Del gener a l’octubre de 2016 s’han fet 1. 284 tractaments amb els nous antivirals d’acció directa

AMAHC ha agraït el tracte que els professionals sanitaris han dispensat als pacients

 

El director d’Assistència Sanitària del Servei de Salut, Nacho García, s’ha reunit avui amb les representants de l’Associació Mallorquina d’Afectats per l’Hepatitis C (AMAHC). L’objectiu de la reunió ha estat valorar el seguiment del Pla estratègic d’abordatge de l’hepatitis C i analitzar els aspectes millorables en la prevenció, sobretot a l’hora de conscienciar la població. La presidenta d’AMAHC, Maria Jesús Buades, ha traslladat l’agraïment de l’associació al Servei de Salut pel bon tracte que els professionals dels hospitals públics de les Illes Balears han dispensat als pacients. Del gener a l’octubre de 2016 s’han iniciat un total de 1.284 tractaments amb els nous antivirals d’acció directa, dels quals 1.074 ja han acabat.

imagen

L’hepatitis C és una malaltia inflamatòria del fetge causada pel virus del mateix nom. El quadre clínic pot anar des d’un patiment lleu fins a una afecció greu i permanent que pot desembocar en cirrosi o càncer de fetge.  Les possibilitats de curar l’hepatitis C poden arribar al 90 % dels casos.

El virus de l’hepatitis C es transmet pel contacte amb la sang d’una persona infectada, per una ferida sagnant o altres causes invasives. Prop del 80 % de les persones que conviuen amb el virus no tenen símptomes. El Servei de Salut participa activament en l’actualització del Pla estratègic d’abordatge de l’hepatitis C.

Avui, 18 de novembre, és el Dia Europeu de l’Ús Prudent dels Antibiòtics

El sistema sanitari públic de les Illes Balears va prescriure antibiòtics al 26% dels usuaris el 2014

Són dades preliminars de l’estudi ABPresclin, fet per professionals de l’atenció primària de Mallorca i del Servei de Salut

El sistema sanitari públic de les Illes Balears va prescriure antibiòtics al 26% dels usuaris el 2014,segons l’estudi ABPresclin, fet per professionals de l’atenció primària de Mallorca i del Servei de Salut, liderat pel doctor Javier Arranz, investigador de l’IDISPA - Grup de Malalties Infecciones de les Balears (GMISBAL). La  taxa de prescripció d’aquests fàrmacs va ser més gran en els grups d’edat de més de 60 anys —especialment els de més de 80, amb un 41,4 % de la prescripció— i en els de menys de 14 anys, amb un 30 % .

imagen

Aquest estudi analitza la prescripció d’antibiòtics en el període de 2008 a 2014 al sistema públic de salut de les Illes Balears, on —igual que en altres països de l’entorn europeu— entre el 80 % i el 90 % de les receptes d’antibiòtics procedeixen de l’àmbit extrahospitalari: de fet, un terç de les consultes ateses a l’atenció primària tracten infeccions i s’hi prescriuen antibiòtics principalment per infeccions a les vies respiratòries i al tracte urinari.

Segons els informes de sensibilitat antibiòtica emesos pel Laboratori de Microbiologia de l’Hospital Universitari Son Espases, a les Illes Balears la resistència als antibiòtics s’ha mantengut estable en els darrers anys. Tot i això, es fa un seguiment de l’augment d’alguns bacteris multirresistents (és a dir, resistents a diferents antibiòtics) en el nostre entorn.

A causa de l’exposició freqüent als medicaments antimicrobians es creen mecanismes de defensa (resistències antimicrobianes) i els antibiòtics deixen de ser eficaços. Segons el darrer Eurobaròmetre de Resistències Antibiòtiques, publicat el passat mes de juny, el 34 % dels europeus diuen que han pres antibiòtics en els darrers 12 mesos. Espanya se situa en la mitjana europea del consum d’antibiòtics, però amb tendència a l’alça. La majoria dels enquestats varen obtenir la medicació per prescripció mèdica, però el 5 % declara haver-ne pres sense recepta. L’Eurobaròmetre de Resistències Antibiòtiques estableix un preocupant desconeixement sobre l’ús correcte dels antibiòtics: menys de la meitat dels europeus (43 %) saben que els antibiòtics són ineficaços contra els virus i poc més de la meitat (56 %) saben que són ineficaços contra els refredats i la grip.

Segons dades del Centre Europeu per a la Prevenció i  el Control de les Malalties i l’Organització Mundial de la Salut, la resistència als antibiòtics representa un greu problema de salut pública arreu del món. En molts països les taxes de resistència s’han multiplicat per més de 2 en els darrers cinc anys, fet que posa en perill l’eficàcia dels antibiòtics.

Recomanacions

Davant el desconeixement respecte de l’ús correcte dels antibiòtics, els experts recomanen conscienciar la població sobre els aspectes següents:

  • Els antibiòtics són ineficaços contra els virus; per tant, no serveixen per combatre els refredats ni la grip. La majoria de les infeccions respiratòries no requereixen prendre antibiòtics.
  • L’ús d’antibiòtics propicia que els bacteris tornin resistents a aquests medicaments, per la qual cosa és important no prendre’n de manera incorrecta.
  • El diagnòstic correcte i la decisió sobre la necessitat d’administrar un antibiòtic són competència exclusiva dels metges.
  • No s’han de guardar els antibiòtics sobrants després d’un tractament. Si heu rebut més dosis de les receptades, demanau al farmacèutic com podeu desfer-vos del medicament sobrant.

El Servei de Salut redueix en 33,1 i 32,5 dies el temps que esperen els pacients per ser operats i per ser atesos per l’especialista

Ha davallat un 68 % el nombre de persones que esperen més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica i un 47 % les que esperen més de dos mesos per a una consulta

L’objectiu principal és reduir a zero el nombre de persones que esperen més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica o més de dos mesos per a una consulta

Els hospitals públics del Servei de Salut han reduït en 33,1 i en 32,5 dies el temps que esperen els pacients per a una intervenció quirúrgica i per a una consulta amb l’especialista, respectivament. Així doncs, en data de 30 de setembre de 2016 s’ha registrat una davallada del 28 % en la mitjana del temps de demora dels pacients que estan pendents d’una operació i del 36 % del nombre de persones que esperen per ser ateses per l’especialista. A més, ha davallat un 68 % el nombre de pacients que esperen més de sis mesos per a una intervenció quirúrgica i un 47 % el nombre de pacients que esperen més de dos mesos per a una consulta.

Gràfic 1. Evolució de la llista d’espera quirúrgica

Gràfic 1. Evolució de la llista d’espera quirúrgica

En data de 30 de setembre de 2016, 13.152 pacients estaven pendents d’una intervenció quirúrgica. Respecte de l’any anterior, la demora mitjana ha passat de 117 a 83,9 dies. En el cas dels pacients que esperen més de sis mesos per a una operació, el nombre ha davallat un 68 %, atès que ha passat de 2.847 a 911.

Taula 1. Nombre de pacients pendents d’una intervenció quirúrgica, per hospitals

Centres hospitalaris Nombre de pacients
Hospital Universitari Son Espases 4.165
Hospital Son Llàtzer 3.357
Hospital de Manacor 1.214
Hospital Comarcal d’Inca 1.165
Hospital Mateu Orfila 1.244
Hospital Can Misses 1.124
Hospital de Formentera 15
Hospital Sant Joan de Déu 347
Hospital de Creu Roja 214
Policlínica Miramar 307
Total 13.152

D’altra banda, en el 96,4 % dels casos (12.673) en què els pacients esperaven per a una operació es tractava d’una patologia de prioritat normal o baixa. El 3,6 % restant (479) esperava per una patologia de prioritat preferent. En els casos de les intervencions oncològiques de prioritat 1 (carcinoma de pròstata, carcinoma de bufeta, càncer gàstric, càncer de còlon, etc.) la detecció, el diagnòstic i el tractament es completen en una mitjana de 20 dies.

Gràfic 2. Pacients en la llista d’espera quirúrgica, per prioritats

Gràfic 2. Pacients en la llista d’espera quirúrgica, per prioritats

Davalla 32,5 dies el temps de demora per a una consulta amb l’especialista

Pel que fa a les consultes amb l’especialista, en data de 30 de setembre de 2016 hi havia 45.827 pacients pendents d’una cita, davant els 61.496 de l’any passat a la mateixa data. El temps de demora ha davallat un 36 % (32,5 dies), atès que ha passat de la mitjana de 90 dies de l’any 2015 a 57,5 dies el 2016. A més, ha davallat un 47 % el nombre de pacients que esperaven més de dos mesos per a una consulta, atès que ha passat dels 28.176 de setembre de 2015 als 14.868 de setembre de 2016, un total de 13.308 pacients menys.

Gràfic 3. Evolució de la llista d’espera de consultes

Gràfic 3. Evolució de la llista d’espera de consultes

Taula 2. Nombre de pacients que esperen especialista, per hospitals

Centres hospitalaris Nombre de pacients
Hospital Universitari Son Espases 12.416
Hospital Son Llàtzer 14.434
Hospital de Manacor 6.112
Hospital Comarcal d’Inca 4.618
Hospital Mateu Orfila 2.725
Hospital Can Misses 4.544
Hospital de Formentera 236
Hospital Sant Joan de Déu 436
Hospital de Creu Roja 254
Policlínica Miramar 52
Total 45.827

Del nombre total de consultes, 9.247 corresponien a l’especialitat de traumatologia i cirurgia ortopèdica, 6.176 a la d’oftalmologia, 5.547 a la de l’aparell digestiu, 5.131 a la de dermatologia i 3.546 a la d’otorinolaringologia.

Taula 3. Nombre de pacients que esperen una prova radiològica, per hospitals

Centres hospitalaris 2016
Hospital Universitari Son Espases 11.678
Hospital Son Llàtzer 12.735
Hospital de Manacor 4.995
Hospital Comarcal d’Inca 7.828
Hospital Mateu Orfila 5.727
Hospital Can Misses 8.218
Hospital de Formentera 2
Hospitals concertats 433
Totals 51.516

Pel que fa a les proves radiològiques, en data de 30 de setembre hi havia un total de 16.239 pacients amb primera indicació radiològica i 35.337 amb indicació radiològica de control. A més, els pacients esperen una mitjana de 46,3 dies en el primer cas i, en el segon, la mitjana d’espera és de 87,9 dies.

El Govern invertirà 4 milions d'euros en la reforma i modernització de l'Hospital Psiquiàtric

L’actuació se centrarà en la reforma integral de les unitats Lluerna i Alfàbia i en l’adaptació de l’edifici que alberga el psicogeriàtric

El Govern invertirà més de quatre milions d’euros en la rehabilitació i modernització de l’Hospital Psiquiàtric per adaptar-lo a les noves necessitats d’assistència a la població amb problemes de salut mental. Així ho ha anunciat avui la presidenta de l’Executiu autonòmic, Francina Armengol, durant la visita que ha realitzat al centre, acompanyada de la consellera de Salut, Patricia Gómez; el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, i el nou director gerent de l’Hospital Son Espases, Josep Pomar.

imagen

Aquest projecte forma part de l’estratègia de recuperació, reforma i millora de moltes instal•lacions sanitàries que aquest Govern ha trobat molt envellides o en situació d’abandonament.

En aquest sentit, s’ha impulsat una sèrie de projectes, com ara el Pla de Reforma i Construcció de Nous Centres de Salut d’Atenció Primària, el Pla de Reforma de l’Hospital General, el Pla de Reforma i Ampliació de l’Hospital de Manacor -tots ells ja iniciats- i també el Pla de Reforma de Son Dureta -en aquests moments en fase d’elaboració.

Reforma integral de la unitat Lluerna

La unitat Lluerna és una unitat de mitja estada on actualment hi ha deu pacients ingressats. La reforma integral de l’edifici permetrà crear una Unitat de Patologia Dual amb 20 llits d’hospitalització -ubicats a la primera planta- i 20 places a l’Hospital de Dia (ambulatori), que estarà situat a la planta baixa. Aquesta unitat atendrà pacients amb malalties mentals i addiccions.

El pressupost d’aquesta reforma integral és de 2. 038.269 €. Actualment, la unitat Lluerna es troba a un edifici antic, amb habitacions compartides, la majoria sense bany propi i en un estat avançat de deixadesa. El seu estat actual presenta poques possibilitats de millora si no és amb una reforma important.

Reforma integral de la unitat Alfàbia

La unitat Alfàbia allotjarà un ambulatori de 24 places per a pacients amb trastorn mental greu. Actualment és una unitat de llarga estada que té 24 pacients ingressats. L’edifici ha quedat antiquat i poc funcional. El pressupost d’aquesta reforma integral és d’1. 554.465 €.

Adaptació de l’edifici del psicogeriàtric

L’edifici del psicogeriàtric necessita una adequació i millora general, a més de la climatització de la primera planta (hospitalització), que té aproximadament 500 m². Aquest edifici disposarà d’una Unitat de Demència i Trastorns de la Conducta. El pressupost de les obres és de 486.933 €.

Dades d’activitat 2016

A les Illes Balears hi ha diagnosticades d'un problema de salut mental devers 185.000 persones (150.000 a Mallorca, 20.000 a Eivissa i Formentera i 15.000 a Menorca), de les quals prop de 5.000 pateixen un trastorn mental greu.

L’Hospital Psiquiàtric va registrar 394 ingressos l’any 2016, un 5% més que l’any anterior (381). Al llarg de l’any 2016 es van donar 405 altes hospitalàries i es va mantenir un índex d’ocupació del 89,7 %.

Actualment, el recinte de l’hospital compta amb 168 llits distribuïts en 6 unitats: Unitat de Problemes Relacionats amb l’Alcohol (UPRA),  Subaguts (de curta estada), Psicogeriàtric (llarga estada), Galatzó (mitja estada), Lluerna (mitja estada) i Alfàbia (llarga estada).

L’Hospital Psiquiàtric compta, a més, amb 4 unitats comunitàries de rehabilitació: dues a Palma (Son Gibert, Serralta), una a Inca i un altra a Manacor. Al llarg de 2016 aquestes unitats varen atendre 160 pacients amb trastorn mental greu i els seus familiars. A més, el Servei d’Atenció Residencial Comunitària (SARC) també disposa de 63 places distribuïdes entre Palma i Inca per a aquests tipus de pacients.

Així mateix, l’Equip Assertiu Comunitari (ESAC/ SECTOR PONENT), que realitza un servei especialitzat a domicili, va atendre 45 pacients des del seu inici l’any 2014.

Estratègia de Salut Mental

La Conselleria de Salut s'ha compromès a desenvolupar l’Estratègia de Salut Mental, un pla estratègic que reflecteix el compromís de donar resposta a les necessitats en matèria de salut mental, en el qual participen professionals, gestors de serveis sanitaris i associacions de pacients i familiars. Aquesta estratègia preveu:

  • Incrementar progressivament els serveis comunitaris i prioritzar els serveis de proximitat (atenció domiciliària, unitats comunitàries de rehabilitació, centres de dia, habitatges tutelats i recursos d'integració).
  • Garantir una cartera de serveis comuns sanitaris i socials en salut mental a totes les illes.
  • Elaborar i aplicar un Pla d'Atenció Comunitària de caràcter polivalent i preventiu destinat a fomentar l'autonomia de les persones.
  • Millorar l'organització i l’atenció a les drogodependències.
  • Potenciar els serveis d'atenció dins de l'àmbit infantojuvenil.
  • Promocionar la salut i la prevenció de malalties mentals, a més de la formació contínua als professionals.